L'estrella de la Iona
A la nit, quan quasi tothom dorm, encara hi ha de vegades una llum encesa a l’habitació de la Iona. Sempre quan no pot dormir s’asseu davant de la finestra i amb el seu telescopi contempla admirada les estrelles que brillen.
Quan la Iona porta asseguda una estona, de sobte, una estrella cau del cel just davant de casa seva. Ràpidament, la Iona es posa les espardenyes i baixa al carrer. I, en efecte, no era cap somni: hi ha una petita estrella a davant de la porta de casa seva. Amb molta cura, la Iona l’agafa i se l'emporta a la seva habitació. I se n’adona que a l’estrella, en caure, se li ha trencat un trosset de la seva punta.
La Iona, amb una “Tirita”, li apega el trosset que se li havia trencat a l’estrella, després la Iona s’estira al seu llit mentre mira l’estrella agafada enlaire amb les seves mans; encara no es creu que hi hagi una veritable estrella sobre el seu coixí. Finalment es queda adormida molt feliç.
En despertar al matí següent, el primer que fa la Iona és mirar sobre el coixí, però es queda molt trista, se n'adona que la petita estrella ja no hi és. La busca per tot arreu, però ha desaparegut. Durant tot el dia, la Iona no fa més que pensar en l'estrella i no té ganes de fer res més.
A la nit quan la Iona ha acabat de sopar i està esgotada d’haver buscat tant i tot el dia aquella estrella que havia agafat la nit anterior, veu just en entrar a l’habitació, que un altre cop l’estrelleta és sobre el coixí. Llavors, se n'adona que només veu l’estrella a la nit. Durant el dia no es poden veure les estrelles! Com ha pogut haver-ho oblidat!
Després d'haver jugat una estona amb l'estrella i haver llegit juntes un dels seus llibres preferits, veu que la petita estrella ja no brilla tant com la nit anterior. La Iona comprèn que l’estrelleta ha de tornar al cel.
S'ho pensa una estona, i en un tres i un no res ja sap què fer. El seu avi li havia ensenyat com fer avionetes de paper, en farà una i amb ella l’estrella segur que tornarà al cel. Així doncs la Iona comença a retallar cartolines i paper per enllestir una avioneta ben maca que porti la seva estrelleta una altra vegada al cel.
Trista, la Iona s’acomiada de la seva amiga, l’estrelleta, i la puja a l’avioneta. Llavors, obre la finestra i l’empeny perquè comenci a volar.
Sempre que la Iona no pot dormir, mira per la finestra i té la sensació que un estrella brilla només per a ella. Tal com va fer la seva petita estrella.
INS Josep Vallverdú. Les Borges Blanques.
No hay comentarios:
Publicar un comentario