PARADEISOS
Molt lluny d’aquí i de la nostra època, hi havia un nen i una nena que desitjaven que arribés la nit per tal de viatjar al seu món. En aquest món no importaven els diners, ni el color de pell i ni tan sols la religió; tothom l’anomenava Paradeisos. A l’entrada s’hi trobava una barqueta, que poc a poc, portava el nen i a la nena a un indret diferent cada nit. Aquella nit van arribar a una illa, al mig de la qual hi havia un volcà enorme que escopia petits gnoms malignes i destrossaven allò que se’ls posava al mig. La missió d’aquells nens era acabar amb els gnoms i el volcà malignes. Les seves armes eren un canó que disparava bondat i alegria i un altre canó que disparava un tipus de medicament per tornar a regenerar l’illa. Anaren per feina i en qüestió d’uns minuts, dispararen tota la seva munició. La seva missió ja havia conclòs i l’únic que els quedava era esperar que sorgís l’efecte. Els nens van tornar a la barqueta i es van menjar un pastís de maduixa i un batut de xocolata. Quan van acabar el seu àpat, van veure com els gnoms s’havien tornat vermells, amb els cabells de color blau i les orelles de color rosa i van començar a riure-se’n. Aviat els gnoms acabaren per explotar, i del seu interior van sorgir llavors i terra fresca; l’aliment per l’illa. El volcà va desaparèixer de la vista dels nens. Baixant del volcà, la nena es va sentir trista i el nen li va preguntar què li passava, però no van parlar fins que van ser a la meitat del camí de tornada.
-
No et fa la impressió que mai més tornarem aquí?
- Per què dius aquestes coses ara? – Li va preguntar el nen angoixat.
- Perquè hem derrotat el volcà. - Respongué la nena.
Al matí següent la nena s’aixecà molt àgil i va veure que els seus pares estaven contentíssims; ja podria tornar a casa. El nen, abans de marxar també a casa seva, va anar a veure la seva companya d’aventures i li va dir que esperava tornar a veure-la a Paradeisos.
- Aquí company s’ha acabat la nostra aventura, ja no ens queda res dolent amb qui lluitar a Paradeisos. Hem aconseguit defensar el nostre món.
I amb una dolça abraçada es van acomiadar els nostres amics, futurs metges de prestigi.
No et fa la impressió que mai més tornarem aquí?
- Per què dius aquestes coses ara? – Li va preguntar el nen angoixat.
- Perquè hem derrotat el volcà. - Respongué la nena.
Al matí següent la nena s’aixecà molt àgil i va veure que els seus pares estaven contentíssims; ja podria tornar a casa. El nen, abans de marxar també a casa seva, va anar a veure la seva companya d’aventures i li va dir que esperava tornar a veure-la a Paradeisos.
- Aquí company s’ha acabat la nostra aventura, ja no ens queda res dolent amb qui lluitar a Paradeisos. Hem aconseguit defensar el nostre món.
I amb una dolça abraçada es van acomiadar els nostres amics, futurs metges de prestigi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario