Certamen de literatura Textos:
Escola de Pons
LA SOLIDARITAT SALVA VIDES
Era un dia com qualsevol altre, al carrer una colla de nens jugaven a pilota, a fet i amagar, uns altres prenien el sol a l’herba,... era un dia genial per a tots ells menys per a en Joan, que estava a l’hospital des de feia setmanes, els metges li intentaven curar el càncer que li havien diagnosticat. Però durant l’ingrés a l’hospital els metges van explicar als seus pares que la malaltia que patia no es podia curar aquí a Catalunya i que haurien de viatjar a Estats Units on hi havia un hospital especialitzat en la seva malaltia.
Però hi havia un problema, els pares d’en Joan s’havien gastat tots els estalvis per portar-lo als millors metges i ara no tenien suficients diners per pagar el viatge, així doncs, en Joan no podria viatjar als Estats Units. Els metges els hi van dir que si no podien viatjar als Estats Units farien el que estigués a les seves mans per curar-lo. En Joan tenia diferents amics: a l’escola, al barri,... i també d’altres que havia conegut a l’hospital a qui els va explicar que si no viatjava podria morir a causa del càncer. Ells no s’ho van pensar dues vegades i van decidir que podrien fer una col·lecta per recaptar diners i així poder ajudar al seu amic.
Es van posar mans a l’obra i amb l’ajut dels amics del barri i de l’escola del Joan van fer diferents manualitats: polseres, collarets, clauers, imants, punts de llibre, entre d’altres. Un cop fet van fer dues parades una a l’hospital i l’altra a la plaça del poble per vendre les manualitats al preu simbòlic de dos euros. A davant de cada paradeta hi havia un cartell on hi deia: “AJUDEM A EN JOAN A VIATJAR ALS ESTATS UNITS PER CURAR-SE DEL CÀNCER!”. La venta va ser tot un èxit, es van vendre totes les manualitats a més d’algunes propines que els hi havien donat per ser tan amables i generosos. Amb tots els diners recollits els amics del poble i de l’hospital van creure que en Joan ja tindria suficients diners per a viatjar i l’hi van fer entrega.
Ell tot emocionat va dir que no ho podia acceptar, ja que d’altres nens que estaven a l’hospital podrien estar amb la mateixa situació que ell. Davant la insistència dels seus amics en Joan ho va acceptar ja que ell faria el mateix si un dels seus amics estigués en la mateixa situació.
Gràcies a ells en Joan, ja estava en un avió de camí cap a Estats Units. Unes setmanes després en Joan ja havia tornat del seu viatge i estava del tot guarit, ja podia tornar a l’escola amb tots els seus amics, ja podia tornar a sortir a jugar al carrer, ja podia fer de tot.
En Joan va viure feliç de saber que ja no tenia càncer, però no només d’això sinó també de tenir uns amics tan solidaris i excepcionals.
Irina Carreras Puig
6è curs
Escola de Ponts
Tutor: Pasqual Martínez.
EL PAU SUPERA EL CÀNCER.
Estem a l'escola de Ponts i de sobte un amic nostre comença a trobar-se molt malament, el nostre professor truca rapidament a l'ambulància, al nostre amic anomenat Pau li fan unes proves i per mala sort li diuen que te càncer. El porten a l'hospital i ens diuen que estem tranquils que tornarem a veure en Pau. Passen molts dies i nosaltres tots els de la classe li preguntem al professor:
-I en Pau? El volem anar a veure.
El nostre professor troba que és una idea fantàstica i ens diu:
-A l'hora del pati parlaré amb la directora i li preguntaré si podem organitzar una sortida cap a l'hospital.
Fet i dit el dia 28 de Març anem d'excursió a l'hospital
Ja som dia 28 i a les 9 del matí ja hi ha un autocar davant la porta de l'escola.
3,2,1 cap a l'hospital!.
Després d'una hora de viatge aproximadament arribem a l'hospital, ens porten a l'habitació que hi ha en Pau i el podem veure després de molts dies sense veute’l. Primer el trobem molt rar perquè no té cabell, però després veiem clarament que és ell, gràcies a la seva rialla. Molt contents tant ell com nosaltres, comentem tot el que no hem pogut explicar-nos durant tots aquells dies. Ens diu que està molt content perquè creu que se’n sortirà i tornarà a fer vida normal.
Ens acomiadem d'ell i tornem cap a l'escola.
Quan arribem els nostres pares ens pregunten com l’hem vist i els li diem tot el que ens ha dit en Pau.
Passen els anys i quan nosaltres estem a l'institut una gran sorpresa ens emportem. En Pau ha superat el càncer i pot tornar amb nosaltres.
CLÀUDIA SOLÉ JOUNOU
6è DE PRIMRIA
ESCOLA DE PONTS
TUTOR:PASQUAL MARTINEZ
EMPATIA AMB ELS NENS MALALTS
Hola, sóc la Marta i tinc un amic que ha patit càncer. Ara us explicaré la seva història.
Un bon dia, al matí, vaig anar a buscar en Marc per anar a l’escola.
Era un dia calorós i tocava fer classe de medi. L’Alba, la nostra professora, , ens va explicar que era el càncer.
Tots ens vam espantar molt en sentir el que ens estava explicant. Mai havíem pensat pel que estaven passant algunes persones.
A l’acabar el dia, vaig arribar a casa i li vaig explicar a la meva mare tot el que havia après. Després em vaig posar a buscar informació sobre el tema perquè m’interessava.
Van passar dos mesos i el meu amic Marc em va explicar que es trobava malament i havia anat al metge. Li havien trobat càncer.
Estava molt espantat. Em va dir que tenia por i vergonya d’anar a l’escola per si li feien “bulling”. Jo li vaig dir que no es preocupés que jo l’ajudaria amb tot el que necessités.
Van passar els dies i les setmanes i en Marc anava empitjorant, estava ingressat a l’hospital. No sabia com ajudar-lo. Vaig organitzar una recol·lecta de diners amb una samarreta on i posava: “Primer pensa i després actua, ajuda als nens amb càncer”.
Va ser un èxit. Vaig aconseguir molts diners que els vaig donar a l’hospital on estava ingressat en Marc perquè poguessin investigar sobre la malaltia. Els pares del Marc estaven molt agraïts.
Més tard, vaig anar a saludar-lo a l’hospital i li ho vaig explicar tot. També li vaig dir que la gent havia col·laborat molt i que el trobaven molt a faltar. Ell va fer una petita rialla i em va agrair tot l’esforç, amb un petó i una abraçada.
Al cap d’un temps en Marc va tornar a l’escola. Tots vam estar molt contents i orgullosos perquè havia pogut superar aquell dur trajecte.
L’EMPATIA AJUDA A QUALSEVOL MALALTIA
JUDIT CORTINA TARRUELLA
6È CURS
ESCOLA DE PONTS
TUTOR: PASQUAL MARTÍNEZ
Hoy en la Aula Hospitalaria hemos disfrutado de la compañía de nuestra colaboradora y experta en música clásica, Mª Angels, quién nos ha hecho deleitar de distintas obras maestras de Giuseppe Verdi, gran maestro italiano, compositor de óperas románticas, tales como "Nabucco" y "La Traviata". Mª Angels nos ha explicado brevemente vida y obra de Verdi, así como nos ha mostrado algunas de las piezas más famosas y la expresión de los sentimientos que en ellas se describen. 
Hoy los voluntarios de la Asociación Española contra el Cáncer han realizado un taller a los alumnos del aula hospitalaria llamado los pequeños científicos, durante el mismo han explicado que es el ADN y han realizado extracción utilizando plátanos como portadores. 
