Santa Paciencia Jordi!!!!!

 

Alba Cavero Pachón

 

Tot va començar, en una nit freda. Es va escoltar un soroll estrany dins el bosc, els dos germans ( la Lara i en David ), no van dubtar en anar cap dins, estava fosc i tampoc podien veure molt més que una silueta situada en les branques de dos pins. Espantats però curiosos es van endinsar a les profunditats del bosc i no se’n va saber més.

 

Ja havien passat setmanes des de la desaparició dels dos germans que, per si no fos molt eren els fills del rei.

Ell tampoc estava molt content, ja que sabia que tenia una edat avançada i li arribaria el moment de marxa. Però això no li preocupava no, el rei estava amoïnat perquè el seu fill en David no estaria per ocupar el seu lloc. Així que no va tenir més remei que trucar al seu nebot, en Jordi, que encara que li sembles un “xulo” era valent. El rei tenia un pla, si en Jordi no trobava als seus fills en 24 hores, ell es quedaria el seu lloc com a rei. I així es va dur a terme el seu pla.

 

Al dia següent, així va ser, en Jordi va sortir a la cerca dels dos germans. Va caminar i caminar es va trobar tot tipus de coses, fins que va arribar. Si, els va trobar però el que en Jordi no s’esperava es que els dos germans que semblaven tan poc astuts, havien trobat un poblet on la gent era amable i generosa, i cuidava molt bé dels que al seu poble no es podien ni nomenar, els dracs. Anava preguntant a tothom qui es trobava per davant si havien vist dos germans que feia un mes que havien arribat. Ningú contestava ja que era un estrany, però al final un pastor li va explicar on els podia trobar.

Després d’escoltar la seva versió es va donar presa perquè es va adonar que el sol es pondria d’aquí poc, primer va anar al palau i si allí estava asseguda la reina, que per si fos poc era la Lara que es veu que la van escollir per haver aconseguit la igualtat entre un drac i un humà. Com us podeu imaginar en Jordi va sortir d’allí sense cap acompanyant. Sense rendir-se va continuar amb el seu treball perquè pensava que la Lara no era important però a l'arribar a casa del segon germà una sorpresa es va donar. En David no volia ser rei el seu somni sempre havia estat ser un bon ramader. I si, en Jordi va tornar a sortir sense cap dels qui venia a buscar.

 

Ja es feia de nit i va arribar al palau i li va explicar al rei tot el que li havia passat. Ell va acceptar la nova vida dels seus fills perquè a part de rei era pare. Va enviar un ram de roses a la seva filla per felicitar-la i de les seves millors ovelles per al seu fill.

Tothom va acabar guanyant, la Lara va trobar un treball que l'apassionava i va lluitar molt per un món millor. En David va ser l’empresari de ramaderia més important de tot el continent. El rei va continuar fent la seva labor però aquesta vegada com a pare i com a rei. Ah! i us preguntareu que li va acabar passant a en Jordi, doncs va acabar muntant una agència de detectius per buscar persones desaparegudes.